De petit volia ser inventor, i d'alguna manera això és el que faig: invento obres arriscades i delicades de coses que em commouen. I ho faig a partir de diferents disciplines (creació d' universos sensorials, experimentació amb el públic, instal·lacions, fotografia, creació sonora, teatre d' objectes i altres).
Quin vincle crear amb el públic?
Com tractar-lo?
On es sitúa l'artista?
M'agrada que el públic s'emporti una experiència,
li passin coses, olori, camini, s'estiri al terra.
No vull tenir-lo sentat a la butaca per contemplar
la meva visió estupenda d'un tema.
Per contemplar el meu ingeni.
Faig obres perquè el públic pugui sentir tot de totes les maneres.
Per això creo recorreguts i experiències.
D'altra banda, treballar amb tota mena de persones com a educador social em permet re-formular el meu treball més enllà de l'esfera purament escènica. Això m'aporta coses que valoro molt: vincular-me amb el públic d'una manera diferent, la recerca constant d'un art transformador, i crear amb tot tipus de persones, siguin com siguin.
Un teatre original i experimental i alhora sanador i inclusiu.
Em vaig formar en teatre viu al Laboratori-Escola de Jessica Walker, més tard vaig estudiar teatre clown i bufó amb el mestre Philipe Gaulier a París; i posteriorment vaig continuar formant-me en llenguatge sensorial amb el Teatro de los Sentidos.
El 2006 vaig fundar Último Comboio, una companyia multidisciplinar amb la qual vaig crear obres com “Los pequeños nadas”, una peça visual amb tecnologies analògiques i sense intèrprets (Fira de Tàrrega 2011, Museu de la Història de la Immigració de Catalunya, entre d'altres); i “Don Quixote”, una adaptació punk sobre el clàssic de Cervantes (Festival Tempo de Rio de Janeiro, Institut Cervantes de Londres, Edinburgh Festival), entre altres creacions.
A part de la creació escènica, em dedico també a dissenyar projectes creatius inclusius: El Projecte ALMA, un taller de teatre gratuït i obert al barri, (Menció d' Honor del PREMI JOSEP CLUSA 2022 sobre Arts Escèniques i Salut Mental); el Projecte ITAKA amb adolescents amb trastorns alimentaris, també a l' Hospital Sant Joan de Déu; i Teatre Imagina, un col·lectiu de persones adultes meravelloses amb diverses problemàtiques de salut mental i que s'auto-gestionen desde fa 25 anys per fer teatre contra l'estigma.
Perquè l'important és seguir inventant.ENTRAR
Anton Coimbra (Barcelona 1981)
